dimarts, 20 de gener del 2009

El despoblat de l'Atzuvieta ( Vall d'Alcalà )

Despoblat de l'Atzuvieta. (Segle XIII ?)

La primera referència documental existent del despoblat de l’Atzuvieta data de 1356, tot i que alguns materials arqueològics indiquen una cronologia inicial anterior a la conquesta de Jaume I.
Just abans de l’expulsió dels moriscos el 1609, hi vivien 17 famílies. Posteriorment fou ocupada per repobladors al llarg de tot el segle XVII. S’abandonà definitivament al principis del segle XVIII, encara que els seus habitatges han estat reutilitzats com a corrals de ramat fins èpoques molt recents. El gran interés de l’Atzuvieta resideix en l’excel·lent grau de conservació amb que ha mantingut fosilitzades les fàbriques i morfologies d’època mudèjar i morisca.

Un dels últims corrals abandonats.

Les cases tenen una estructura senzilla, són de planta quadrangular, amb una habitació paral·lela a la façana i un pati que ocupa gran part de l’edifici. A vegades es construeix altre habitacle al fons del pati o es recolza formant una “L” en un dels costats. Els escassos departaments servien per a dormir, com a taller, magatzem, cuina, etc. Les tècniques constructives més antigues es basen en les tàpies fetes amb terra, pedres i morter de calç, pastades, premsades dins d’un encofrat de fusta i assecades a l’aire. Tot això sobre una base de roca per evitar la cimentació de les construccions.

Dependències paral·leles a la façana.

És curiós que els ulls de les portes s'assemblen molt als nostres riuraus, fet que ha donat lloc a llargs debats sobre l'orige de la paraula i la funcionalitat de la construcció.

Accés als habitacles.

El despoblat de l'Atzuvieta està considerat com el més interessant i millor conservat de tot elPaís Valencià segons l'historiador Josep Torró. Aquest autor pensa que probablement la gent que hi vivia ací es dedicàva exclusìvament a la ramadereia ja que l'aigua es troba bastant lluny d'ací, per tant, la idea de que cultivaren els camps dels voltants del l'assentament pot quedar descartada.


Pont de l'Atzuvieta

Podeu trobar una informació més completa i detallada consultant aquesta bibliografia.

- El despoblat de l'Atzuvieta (La Vall d'Alcalà). Introducció als anàlisis tipomorfològics al País Valencià.
Autor: José Ivars Pérez.
Localització: Sharq Al-Andalus: Estudios mudéjares y moriscos. ISSN 0213-3482, Nº 2, 1985 , pags. 101-114 (Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes)
- L'Atzuvieta (La Vall d'Alcalà). Eapai Obert: Revista d'assaig i investigació (Comarques centrals valencianes). Any 1995. nº2. Pàg. 29-32
Autor: Josep Torró i Abad.

5 comentaris:

cpxondo ha dit...

Xicon, no sé com t'ho fas, però en cada post contagies una passió per descobrir tot allò que ens envolta.

Este capde no ens vorem, espere que vos vaja bé la fideua i que de paso guanyeu el primer premi.

Agur!

garrotipadur ha dit...

Sí,té molta raò el company cpxondo i ho expliques tant que bé dona ganes d'agafar el cotxe i a buscar eixos bonics raconets que de segur quasi ningú coneix.

santi ha dit...

Bona explicació i bones fotos! Ara per fer la punyeta et criticaré que no hajes posat cap foto del pontet vell :p

Bon post!

Álvaro ha dit...

Santi, tens tota la raó del mon. Ja està solucionat. Tenia la foto del pont en un altra carpeta i em pensava que l'havia borrà sense voler...

Fins prompte.

Sfrazzera ha dit...

Dona gust recordar aquestes coses!!Foren bons temps!!