El despoblat de l'Atzuvieta ( Vall d'Alcalà )

Despoblat de l'Atzuvieta. (Segle XIII ?)

La primera referència documental existent del despoblat de l’Atzuvieta data de 1356, tot i que alguns materials arqueològics indiquen una cronologia inicial anterior a la conquesta de Jaume I.
Just abans de l’expulsió dels moriscos el 1609, hi vivien 17 famílies. Posteriorment fou ocupada per repobladors al llarg de tot el segle XVII. S’abandonà definitivament al principis del segle XVIII, encara que els seus habitatges han estat reutilitzats com a corrals de ramat fins èpoques molt recents. El gran interés de l’Atzuvieta resideix en l’excel·lent grau de conservació amb que ha mantingut fosilitzades les fàbriques i morfologies d’època mudèjar i morisca.

Un dels últims corrals abandonats.

Les cases tenen una estructura senzilla, són de planta quadrangular, amb una habitació paral·lela a la façana i un pati que ocupa gran part de l’edifici. A vegades es construeix altre habitacle al fons del pati o es recolza formant una “L” en un dels costats. Els escassos departaments servien per a dormir, com a taller, magatzem, cuina, etc. Les tècniques constructives més antigues es basen en les tàpies fetes amb terra, pedres i morter de calç, pastades, premsades dins d’un encofrat de fusta i assecades a l’aire. Tot això sobre una base de roca per evitar la cimentació de les construccions.

Dependències paral·leles a la façana.

És curiós que els ulls de les portes s'assemblen molt als nostres riuraus, fet que ha donat lloc a llargs debats sobre l'orige de la paraula i la funcionalitat de la construcció.

Accés als habitacles.

El despoblat de l'Atzuvieta està considerat com el més interessant i millor conservat de tot elPaís Valencià segons l'historiador Josep Torró. Aquest autor pensa que probablement la gent que hi vivia ací es dedicàva exclusìvament a la ramadereia ja que l'aigua es troba bastant lluny d'ací, per tant, la idea de que cultivaren els camps dels voltants del l'assentament pot quedar descartada.

Pont de l'Atzuvieta

Podeu trobar una informació més completa i detallada consultant aquesta bibliografia.

- El despoblat de l'Atzuvieta (La Vall d'Alcalà). Introducció als anàlisis tipomorfològics al País Valencià.
Autor: José Ivars Pérez.
Localització: Sharq Al-Andalus: Estudios mudéjares y moriscos. ISSN 0213-3482, Nº 2, 1985 , pags. 101-114 (Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes)
- L'Atzuvieta (La Vall d'Alcalà). Eapai Obert: Revista d'assaig i investigació (Comarques centrals valencianes). Any 1995. nº2. Pàg. 29-32
Autor: Josep Torró i Abad.

El castell de Forna.

Castell de Forna. S. XIII

El castell àrab-templari de Forna, declarat Bé d'Interés Cultural, està dins del terme municipal de l'Atzúvia, dalt del nucli de Forna (a la Marina Alta). Es va construir al segle XIII a partir de les restes de la torre del Norest que servia per a la vigilància del pas cap a la comarca de la Safor. Posteriorment ha estat reformat al XV i al XVI sent propietat de la familia Cruïlles. Actualment és una de les fortificacions medievals millor conservades al País Valencià.

Torre i finestra.

Tot i ser un castell, té unes característiques més de palau que d'una fortificació. De planta més o menys quadrada, té dues altures amb pati central (amb una aljub al centre) i una torre a cada cantó. Tot el conjunt està construit mitjançant la tècnica islàmica del tapial, sobre mamposteria i amb obertures remarcades en rajola. La entrada al castell compta amb un arc de mig punt fet, també, en rajola.

Porta d'entrada

Les poques obertures a l'exterior que té, tractant-se d'un edifici militar, són en forma d'arc apuntat. El pati central serveix de distribuidor de les estances, a la primera planta les cavallerisses, la cuina, el menjador i una gran sala amb grans finestres que donen al pati, a la planta superior hi són les habitacions.

Vista del pati central des de l'entrada.

Escala d'accés a les dependències superiors.

Les torres són semiindepentents arquitectònicament. A la torre del nord-est, més gran que la resta, hi ha una sala coberta amb volta de creueria. A la torre nord hi destaquen unes pintures murals conservades al nivell inferior. Es tracta d'una escena renaixentista de vaixells amb una serp de mar, en la que apareixen guerrers armats i motius amb forma d'animal.

Motius renaixentistes.

Font. Ajuntament de l'Atzúvia.