dilluns, 11 d’octubre del 2010

El safareig.

Safareig de Santa Anna.

Per a aquesta entrada, he reproduit les linies que el Benissenc Bernat Capó escriu en els llibres del Costumari Valencià. Ningú millor que ell ens podria donar una definició d'aquesta construcció rural tan present als pobles de la Marina.

“El safareig, per si hi ha algú que no ho sap, és un receptacle de parets d’obra i de forma quasi sempre rectangular – un petit estany - que té moltes utilitats, entre les quals destaca rentar la roba. I d’això mateix parlarem ara. De safareigs, en tenim de casolans, que mai no poden faltar a la caseta de camp, sempre al costat del pou, i de públics, construïts pels municipis al costat d’una font i dels quals tenia cura el safaretger, la missió del qual era canviar-ne l’aigua adesiara perquè les dones pogueren anar a fer la safaretjada, després que a casa hagueren fet la bugada, que és l’operació de posar allò que es vol rentar en lleixiu.

Safareig casolà.

La major part dels safareigs tenien – encara se’n pot veure algun, en bon ús, que compleix la seua finalitat en alguns llogarets- una gran porxada per donar ombra a les dones. Avui en dia, amb excepcions, aquesta arquitectura s’ha enfondrat perquè les mestresses generalment ja no han d’eixir de casa per rentar [...] al safareig amb la feixuga càrrega del cabàs amb bugada,que unes portaven al cap, mitjançant una rodella de draps anomenada capçana, i d’altres al maluc.

Safareig i font d'Orxelles.

Els safareigs públics han significat per a les dones allò que les barberies han estat per als homes, és a dir, que al voltant de les pedres del safareig s’explicaven les notícies pobletanes, portant a col·lació tot allò que feia al cas, [...] fins al punt que al llarg dels anys, i atesa la força del costum, es creà la locució fer safareig, que designa el lloc o rogle on es parlen xafarderies i també s’emprà quan es vol referir a un conjunt de crits, al soroll.

Safareig del Pou d d'avall,

[...]

Avui, llevat d’uns pocs casos, els safareig públic ha desaparegut per manca d’activitat. És un record del passat. Perquè no s’oblide aquesta arrel nostra, alguns ajuntaments s’han dedicat a reconstruir-los i a conservar-los com a monuments d’un altre temps."

Safareig de Nússols.

Font: Costumari Valencià: coses de poble.

Edicions del Bullent, S.L.1992

Autor: Bernat Capó i Garcia.

dimarts, 20 de juliol del 2010

La torre de guaita del Cap d'Or.

Torre del Cap d'Or. (s.XVI)

La torre de guaita del Cap d’Or es troba a Moraira. Podem accedir a ella seguint el carrer Port de l’Alcudia fins l'última casa de la urbanització on prompte vorem l’inici del sender local SL-CV 51.
Aquesta torre fou edificada pel mandat del Duc de Maqueda, virrei de València, l'any 1553 per tal de protegir el litoral de possibles incursions pirates.

Des de la torre, els soldats encarregats de la guaita estaven en contacte amb els de les torres de la Granadella i Ifach, de manera que podien passar ràpidament a les terres del interior l’avís d’un atac marítim.
Edificada sobre el punt més alt del Cap d'Or i quasi en el límit dels penya-segats, és de planta circular, amb un perímetre de 26 metres, i els murs en talús construïts amb maçoneria ordinària i esquerdejats amb morter. El mur està coronat per mènsules que, en la part de llevant, sustenten un matacà.

Detall del matacà i les mènsules.

La torre, d'11 metres d'altura és tota ella massissa fins més de la mitat, de manera que no puga accedir-se al seu interior des del nivell del sòl per no disposar de cap porta. Només hi havia una possibilitat d'entrar i era per mitjà d'una escala de corda que es despenjava des de l'interior. Esta part només consta d'una sala amb volta, sobre la qual estava la terrassa on es col·locaven els sentinelles per a vigilar l'horitzó. Per a pujar a esta terrassa des de la sala interior havia d'utilitzar-se una escala de fusta.
Al llarg de la història són molts els moments en què esta torre és protagonista de diversos episodis, com el que va ocórrer l'any 1667 quan va haver de defendre un vaixell napolità, el 'San José i Santa Clara', que va ser atacat per dos naus mores, havent-se de refugiar en este port on va naufragar la nau i van ser atesos tots els els seus tripulants per les autoritats de Teulada.
A 126 metres de la torre en direcció sud-est, hi ha un aljub de planta rectangular i volta interior que servia per a abastir d'aigua als soldats que s'encarregaven de la vigilància del litoral.

Aljub.
A més del servici de sentinella, esta talaia podia també fer ús de dos canons que defenien el port de Moraira, els quals van ser rescatats l'any 1980, al fer uns treballs de desenrunament en la platja del Port.
Font: Panell informatiu editat per l'ajuntament de Teulada.

diumenge, 28 de febrer del 2010

El castell del Mascarat.

El Castell del Mascarat.

El Castell del Mascarat o Castellet de Calp es situa al turó del Mascarat, en la muntanya de Toix.
Es tracta de les restes d'una torre vigia edificada a la fi del XVI per a prevenir l'atac dels pirates berberiscs. Aquesta torre es va aixecar sobre el solar i amb els materials de l'antic Castell de Calp d’origen àrab construït entre els i XIII i XIV. D’aquest encara s'observen les restes de la base dels llenços de muralla i dos aljubs excavats en la roca.

Aljub quasi cobert per una figuera.

Situat a una altura de 256 m sobre el nivell del mar, controlava la badia de Calp i l'antic camí real que discorria per les goles del Mascarat.
Aquesta torre fou enderrocada per l’esquadra anglesa en la Guerra de Successió i avui sols queda en peu la base així com una de les seves parets de 4 metres de base per 4.5 m d'altura i 0’75 m d’ampla en la qual s'observen espitlleres.

Restes de la base dels llenços de la muralla.

dimarts, 5 de gener del 2010

El molí del Quisi

Vista general de la restauració del Molí del Quisi. (S.XV-XVI)

Durant l'edat mitjana es contruiren molins de roda horizontal, com aquest, en llocs on hi havia possibilitat de dispondre d'un curs d'aigua més o menys regular al llarg de l'any. En el cas del molí del Quisi, es disposava d'una bassa d'uns 1500 m3 que rebia les aigües del barranc de Paratella i d'algunes rambletes desviades de manera que s'alimentava, una volta plena, al cup de forma continua.

El cup, d'uns 11 m. de profunditat.

El funcionament del molí consistia en que l'aigua baixara a través del cup a pressió i anara a parar a la roda a través de la "segítia" o conducte xicotet de fusta que dirigia l'eixida de l'aigua cap a les pales de la roda. Aquestes rodes s'ubicaven per davall terra. Una vegada l'aigua havia passat per la roda era conduida per una embellonada que travessa la sala gran cap al barranc.

Segitia i lloc on s'ubicava una de les rodes.

Embellonada per on eixia l'aigua després de fer rodar les pales.

Els molins fariners foren molt importants per al desenvolupament de l'economia dels senyors feudals que tenien els drets exclusius de l'explotació. L'activitat d'aquest es va allargar fins ben entrat el segle XX quan en 1930 van ser desmantellades les moles per a dur-les al poble, al Molí de Miguel Ivars. A partir d'ací se li va donar un ús agrícola a la construcció.


Mola de pedra.

L'organització originària i bàsica del molí del Quisi estava formada per la bassa, el cup, la sala gran i la torre del molí. Posteriorment, com a conseqüència de les grans transformacions agrícoles de finals del segle XVIII, es van anar afegint a aquesta estructura noves dependències com ara el llar, el forn, corral i una cambra dalt de la sala gran del molí, modificant aleshores el primitiu accés a les cambres de la torre.
La sala de les moles, és un espai de base quadrada i poca amplitud, situat a la planta baixa de la torre del molí. Allotjava dues moles, la gronsa, el farinal i la resta de mecanismes. El moviment de rotació de la roda hidràulica es transmetia mitjançant un arbre de fusta i ferro a la mola superior que era la que corria mentre que la mola de baix era fixa.

Espai de comunicació entre la sala gran i sala de les moles.

La sala gran del molí es tracta d'una estructura de volta on s'enmagatzemava el blat i la farina i on es disposaven els atifells. La seua altura venia condicionada també per a permetre la comunicació de la cambra de les moles amb la resta de cambres de la torre la quals es feia per un buit amb una escala de gat.
La torre del molí del Quisi està parcialment excavada en la vessant del terreny i, a diferència d'altres molins d'aigua, té una estructura desenvolupada amb gruixuts murs de contenció que fan de contrafort. Aquesta estructura li confereix una gran resistència i estabilitat per a suportar l'espenta del talús de terres i les pressions de l'aigua del cup.

Vistes de la torre des d'on s'ubicava la bassa.

El sistema constructiu utilitzat al molí emprava una tècnica a basse de bòvedes que es recolzaven sobre sòlids murs de mamposteria ordinària de quatre pams de gruixa. Les voltes estan contruides amb pedres mampostes i abundant morter de calç que es sustentaven mitjançant un cimbrat de canyes. Aquesta forma de contrucció d'orige medieval també la podem trobar en l'estructura bovedada de la casa del Tros de les Calsides (Segles XVI - XVII)

Entrada a la planta superior de la torre.

Font: Aquesta informació està extreta de l'article de Antoni Banyuls i Pérez publicat en el llibre de Festes de Benissa de l'any 1993.