dilluns, 15 de desembre del 2008

Refugis de pedra en sec

Aixopluc en Senija.

La tècnica de la pedra en sec ha possibilitat un seguit de construccions de diferent magnitud i funció, però totes elles de gran utilitat per a les feines del camp. Les construccions de pedra en sec son fruït de l'humanització del medi natural a partir d'elements obtinguts directament en el propi entorn, que es redueixen pràcticament a un sol component: la pedra.
La técnica de la pedra en sec no empra cap morter o lligam i per aconseguir l’estabilitat de les construccions es fan equilibrar entre si les pedres en funció de les seves dimensions.
Sovint es construeixen sense armadures vegetals ni minerals; sense suport topogràfic ni agrimensor; sense transports de materials des de punts llunyans; sense altre dispendi energètic que el treball manual; sense malmetre cap recurs natural i emprant sempre matèries i energies renovables.
La pedra en sec compren les construccions que servien d'habitatge temporal al camperol durant les feines del camp i també tots aquells complements funcionals que oferien un certa "comoditat". Entre totes aquelles construccions que trobem a la Marina, destacaré algunes tan senzilles com funcionals. Aquestes son:


Casup al camp de tir de Benissa.

CASUP. Construcció rural característica de les finques de secà que servia d'habitatge temporal mentre duraven les diferents feines del camp. Són construccions de planta normalment quadrangular amb una alçada que permetia encabir perfectament al camperol i un petit animal de càrrega.

Diferents vistes d'aixopluc en el Rafalet (Benissa)

Aixopluc en Senija.


AIXOPLUC. Habitacle de menor capacitat que la barraca que servia com a refugi temporal davant d'una inclemència metereològica. De vegades estan incorporats als mateixos margens.


Recer per al ramat. (Famorca)


RECER. Espai reclòs per protegir-se del vent.

Aquest és sols un xicotet exemple d'algunes construccions de pedra en sec fetes fa molts anys i que encara avuí es mantenen en peu fent front al pas del temps. El més curiós i sorprenent de tot és que, sense emprar cap tipus de lligam, cadascuna de les pedres reposa sobre altres estratàtègicament conferint a la construcció una bellesa encissadora.