El molí de Montserrat

Molí de Montserrat. Mitjans del segle XIX

El molí de farina de Monserrat es localitza a la partida d’Osalba, en Benissa. Concretament al punt més alt d'una petita lloma de terres blanques del Miocé (burdigalià), conegudes com terra de tap. S'accedeix a ell des del la N-332 anant pel camí que va al Barranc del Quisi. Des d'aquest lloc es divisa el Tossal de Cabrera (el que queda d’ell), el poble de Benissa així com el barranc i pont del Quisi i el penyal d’Ifach. A les proximitats del molí es situa una caseta de camp i un pou inclosos dins la mateixa propietat. Els abancalaments de les vinyes i l'existència d'altres casetes de funcionalitat agrícola conformen l'entorn del molí.

Cara Nordest del Molí, la millor conservada.

Es tracta d'una construcció aillada, cilíndrica, més alta que ampla, que s'alça sobre un cintell d'uns 35 cms. assentat sobre el sòl natural del tossal. La porta, orientada al S.O. és de mig punt amb corredor apuntat, bastida amb el mateix aparell del molí i recoberta amb un gruixut enlluit de morter. Per aquesta porta s'accedia a la planta baixa des d'on arrancava una escala de planta semicircular feta amb blocs de pedra de la zona i de la que només es conserva l'arranc, tot i que en origen tindria uns 14 graons. Per ella s'hi accedería a un petit entresolat (a 2,20 mts. sobre el nivell del pis) i a la planta superior, on es situarien la maquinària i les moles. La volta que subjectava aquesta planta es pot considerar com una "falsa volta" feta amb un aparell semblant al de la resta del molí i aguantada per un gran tronc o sola en el lloc on deuria ser-hi l'estructura de l'arc que normalment es solia construir. La volta conserva el forat de caiguda de la farina.

Porta d'accés de mig punt i detall de les estaques per lligar els braços.

A l'extrem oposat a la porta s'observa un accés de característiques semblants al primer però que havia estat encegat. Es a dir, que en un primer moment aquest molí va disposar de dos accesos iguals i oposats. Baix dels enderrocs de la part superior del molí es conserven restes del pis interior fet amb lloses i morter.
L'interior del molí està cobert amb un enlluit d'algeps del que se conserven restes també sobre la cara externa. Es conserven, també, les restes d'una finestra situada sobre la porta suposant l'existencia d'un altra oposada i actualment desapareguda. En la paret interior hi han dos petits armaris empotrats de forma quadrangular; un a la planta baixa i l'altre a la superior. En el perímetre exterior del molí es situen quatre estaques col.locades, més o menys simètricament, que servirien per a lligar els seus braços. Fa molts anys que no es conserven restes de la seva coberta, és més, la part superior està parcialment enderrocada.

La coberta ha desaparegut i els murs estan molt deteriorats.

Està bastida amb blocs de pedra "grava". Els materials emprats per a la construcció son la pedra "grava" del propi terreny (denominació de la roca d'aquests tossals) travada amb morter que configuren el gruixut mur del molí , algun carreu de pedra tosca probablement reutilitzat (originari de la costa) morter de calç i alguna rejola. El molí s'assenta sobre el nivell del sòl del terreny segurament aplanat previament. La tècnica constructiva es el paredat comú de maçoneria de blocs travats amb morter de calç disposats en filades horitzontals que en l'interior del mur del molí semblen formar un reompliment. En algunes zones es conserven restes de enlluit interior i exterior.

Vista des del camí d'accés.

Fonts:

- Jaume Buigues i Vila / Joaquim Bolufer Marqués. Inventari d'inmobles d'etnologia.

- Seijó Alonso, F. : "Molinos de viento en tierras de Alicante"; Ed. Vila. Alacant, 1977.