diumenge, 26 d’octubre del 2008

Els molins del Collao






Els molins del Collao són unes construccions aïllades, cilíndriques, més altes que amples, que s’alcen sobre els sòl natural del tossal. Cadascuna d’aquestes tres construccions està bastida en pedra viva carejada en alguns casos, travada amb morter de calç configurant un mur d’uns 1’5 m d’amplària. La porta, d’arquitrau, presenta una orientació sudoest, des d’on s’accedia a la planta baixa. D’ací arranca una escala de planta semicircular feta amb graons de pedra picada. Per ella s'accedia a la cambreta, ara perduda, i de la que resten las marques de l'embigatge que la sustentava així amb algunes lloses de pedra travades amb algeps que formarien el seu pis. A l'extrem superior s'ubica l'últim pis on hi serien la maquinària i les moles. Aquest pis superior està sustentat per una volta de blocs més o menys plans disposts radialment, que foren travats amb morter de calç. Aquesta volta és arrematada per un arc de mig punt de les mateixes característiques constructives que la volta. A la superficie inferior de la volta es conserva un enlluit d'algeps i el forat de forma quadrangular per on queia la farina des del pis superior fins a la cambreta. El basament exterior del mur presenta un petit cintell de la mateixa obra del molí que donaria consistència a l'estructura. El sector nord del mur exterior presenta un arrebossament de morter de calç. Sobre el mur exterior del molí, tot rodant el seu perimetre, es localitzen nou forats per lligar les antenes. En l'arquitrau de la porta apareix gravada la data de construcció del molí, "año 1850". Al pis superior n'hi ha obertes dues finestres, una sobre la porta i una latra oposada, amb dues però amb arquitrau de pedra exterior i arquet de paredat interior. També en aquest pis s'ubica un petit esmariet quadrangular empotrat, a l'inici de l'escala, i un altre espai buidat en el mur de forma allargada vertical que suposem relacionat amb la maquinària del molí A la planta baixa es conserva, baix de l'escala, un esmari en forma de capelleta. Sobre l'enlluit de calç de la paret de la planta baixa es conserven grafitis.
Dins d’un molí de vent el principal espai de treball és el pis superior, on s'ubicava la maquinària que fei moure les moles i aquestes mateixes. A més a més estava la planta baixa que s'utilitzaria com espai per emmagatzemar el gra i la farina. A banda d'aquests dos espais, estava la cambreta que eventualment podria ser usada com dormitori i dipòsit dels estris del molí.
Aquest molí, com la resta dels molins del Collao, es situa sobre un tossalet de roca calissa des d’on es divisa Benissa a l'est i sudest i la plana de Xaló al Ponent. El paissatge o entorn dels molins del Collao, pot ser definit com de muntanya amb importants zones abancalades per al conreu i actualment abandonades.
A Benissa, a més dels molins del Collao, tenim també el Molí de Montserrat, a la partida del Fantatxat, tot i que el seu estat de conservació es lamentable. A la resta de la Marina podem localitzar altres exemples de molins de vent amb una estructura semblant, com ara són els situats al terme de Pedreguer, els del Montgó a Xàbia, el Molí de March a Benitatxell, el Moli de Conna a Teulà i el de la platja del Molinet a Calp.
Font: Jaume Buigues i Vila / Joaquim Bolufer Marqués.

dimecres, 22 d’octubre del 2008

La bassa dels Arcs. Xaló





Els majors l'anomenen Bassa del Sapena,que, probablement era el mestre obrer que la va construir.
La seua funció en el complex sistema hidràulic del Gorgos era recollir l'aigua sobrant d'aquestes hortes per regar més avall.
Està construïda en maçoneria , amb blocs irregulars lligats amb argamassa de calç impermeabilitzada amb un morter més fi.
L'objectiu dels arcs, tot i el seu valor estètic, era suportar una coberta de canyes o un emparrat vegetal que naix de les peces ceràmiques que es poden veure tocant el mur, anomenades cadufs, i que donava ombra per preservar millor l'aigua. A un racó de la bassa, pots veure l'emplaçament de la taona, un antiquísssim i rudimentari enginy que servia per elevar l'aigua que eixia per la sèquia de dalt.
A més d'un gran valor arquitectónic, la bassa tém per als veïns de Xaló, un gran valor simbòlic. Ací, molts veïns han pescat i han aprés a nedar amb dues carabasses lligades, han ocorregut un grapat d'històries i s'han inspirat contes que avuí formen part de la nostra memòria col·lectiva.
Font: Ajuntantament de Xaló.

dijous, 16 d’octubre del 2008

Tanca els ulls i respira fons

Des d'ací pots contemplar una les millors vistes de la Serra (sempre i quan no tries l'opció de pujar al cim).
Aquest pou es troba en la part de Bérnia que dóna a Xaló, entrant per un caminal quasi paral·lel al de la zona d'acampada. A principis del mes de Juny comencen a florir les mates de camamirla que omplin els bancals d'ametllers. Bon moment per agafar-ne un grapat (sense abusar) per si al llarg de l'any ens couen els ulls i volem fer-nos uns banyets.

Un descobriment.

Es diu que América fou descoberta per Cristòfol Colon, tot i que ja estava "descoberta". Per a mi aquest pou també ha sigut una mena de descobriment. Anava caminant pel camí que du al Fort de Bérnia i, a l'altura d'on comença a veure's Callosa, el temps amenaçava pluja i la panxa demanava pa. Així que vaig decidir baixar a un casup que es veia a prop amb la teulada restaurà per tindre on fer un mosset a cobert. De sobte, sorpresa! aquest bonic aljub amb coberta de pedra d'uns 4 metres de diàmetre que aprofita un clot que fa la vessant de la muntanya.