dijous, 8 de gener del 2009

El castell de Forna.

Castell de Forna. S. XIII

El castell àrab-templari de Forna, declarat Bé d'Interés Cultural, està dins del terme municipal de l'Atzúvia, dalt del nucli de Forna (a la Marina Alta). Es va construir al segle XIII a partir de les restes de la torre del Norest que servia per a la vigilància del pas cap a la comarca de la Safor. Posteriorment ha estat reformat al XV i al XVI sent propietat de la familia Cruïlles. Actualment és una de les fortificacions medievals millor conservades al País Valencià.

Torre i finestra.

Tot i ser un castell, té unes característiques més de palau que d'una fortificació. De planta més o menys quadrada, té dues altures amb pati central (amb una aljub al centre) i una torre a cada cantó. Tot el conjunt està construit mitjançant la tècnica islàmica del tapial, sobre mamposteria i amb obertures remarcades en rajola. La entrada al castell compta amb un arc de mig punt fet, també, en rajola.

Porta d'entrada


Les poques obertures a l'exterior que té, tractant-se d'un edifici militar, són en forma d'arc apuntat. El pati central serveix de distribuidor de les estances, a la primera planta les cavallerisses, la cuina, el menjador i una gran sala amb grans finestres que donen al pati, a la planta superior hi són les habitacions.


Vista del pati central des de l'entrada.


Escala d'accés a les dependències superiors.

Les torres són semiindepentents arquitectònicament. A la torre del nord-est, més gran que la resta, hi ha una sala coberta amb volta de creueria. A la torre nord hi destaquen unes pintures murals conservades al nivell inferior. Es tracta d'una escena renaixentista de vaixells amb una serp de mar, en la que apareixen guerrers armats i motius amb forma d'animal.

Motius renaixentistes.

Font. Ajuntament de l'Atzúvia.

3 comentaris:

santi ha dit...

Bon reportatge del castellet. Hi han bones vistes des d´ahí, eh?
La última volta que vaig anar volia visitar també els enderrocs del Castell de Gallinera, però no vaig trobar el camí encara que des de la carretera es veu.Ahí la vista tant cap a la Vall com cap a la mar deuen ser impresionants, igual com des del castell de Benissili... si hagueren diners i ganes per reconstruir tots els castells i torres que tenim per la comarca, açò seria increible. Dalt de cada cim un castellet...ho imagine i em flipe jo asoles...

Au!

cpxondo ha dit...

Increïble! A la contorna hi ha un castell tan ben conservat i ni pajolera idea. Ara comence a donar-me compte de la frase No es pot estimar allò que no és coneix. Xicon, continua així i d'ací a poc podries escriure un llibre i tot per a recopilar totes estes coses.
Bo, se vegem!

santi ha dit...

Àlvaro, el que he llegit per internet és que quan envisquen al parany, el que fan es tindre un tord engabiat, i quan volen fer-lo xillar, li apropen un mussol...i el tord del susto brama que dona gust, i ell mateix fa de reclam.

Bo!