El castell de Forna.

Castell de Forna. S. XIII

El castell àrab-templari de Forna, declarat Bé d'Interés Cultural, està dins del terme municipal de l'Atzúvia, dalt del nucli de Forna (a la Marina Alta). Es va construir al segle XIII a partir de les restes de la torre del Norest que servia per a la vigilància del pas cap a la comarca de la Safor. Posteriorment ha estat reformat al XV i al XVI sent propietat de la familia Cruïlles. Actualment és una de les fortificacions medievals millor conservades al País Valencià.

Torre i finestra.

Tot i ser un castell, té unes característiques més de palau que d'una fortificació. De planta més o menys quadrada, té dues altures amb pati central (amb una aljub al centre) i una torre a cada cantó. Tot el conjunt està construit mitjançant la tècnica islàmica del tapial, sobre mamposteria i amb obertures remarcades en rajola. La entrada al castell compta amb un arc de mig punt fet, també, en rajola.

Porta d'entrada

Les poques obertures a l'exterior que té, tractant-se d'un edifici militar, són en forma d'arc apuntat. El pati central serveix de distribuidor de les estances, a la primera planta les cavallerisses, la cuina, el menjador i una gran sala amb grans finestres que donen al pati, a la planta superior hi són les habitacions.

Vista del pati central des de l'entrada.

Escala d'accés a les dependències superiors.

Les torres són semiindepentents arquitectònicament. A la torre del nord-est, més gran que la resta, hi ha una sala coberta amb volta de creueria. A la torre nord hi destaquen unes pintures murals conservades al nivell inferior. Es tracta d'una escena renaixentista de vaixells amb una serp de mar, en la que apareixen guerrers armats i motius amb forma d'animal.

Motius renaixentistes.

Font. Ajuntament de l'Atzúvia.