dilluns, 15 de desembre del 2008

Refugis de pedra en sec

Aixopluc en Senija.

La tècnica de la pedra en sec ha possibilitat un seguit de construccions de diferent magnitud i funció, però totes elles de gran utilitat per a les feines del camp. Les construccions de pedra en sec son fruït de l'humanització del medi natural a partir d'elements obtinguts directament en el propi entorn, que es redueixen pràcticament a un sol component: la pedra.
La técnica de la pedra en sec no empra cap morter o lligam i per aconseguir l’estabilitat de les construccions es fan equilibrar entre si les pedres en funció de les seves dimensions.
Sovint es construeixen sense armadures vegetals ni minerals; sense suport topogràfic ni agrimensor; sense transports de materials des de punts llunyans; sense altre dispendi energètic que el treball manual; sense malmetre cap recurs natural i emprant sempre matèries i energies renovables.
La pedra en sec compren les construccions que servien d'habitatge temporal al camperol durant les feines del camp i també tots aquells complements funcionals que oferien un certa "comoditat". Entre totes aquelles construccions que trobem a la Marina, destacaré algunes tan senzilles com funcionals. Aquestes son:


Casup al camp de tir de Benissa.

CASUP. Construcció rural característica de les finques de secà que servia d'habitatge temporal mentre duraven les diferents feines del camp. Són construccions de planta normalment quadrangular amb una alçada que permetia encabir perfectament al camperol i un petit animal de càrrega.

Diferents vistes d'aixopluc en el Rafalet (Benissa)

Aixopluc en Senija.


AIXOPLUC. Habitacle de menor capacitat que la barraca que servia com a refugi temporal davant d'una inclemència metereològica. De vegades estan incorporats als mateixos margens.


Recer per al ramat. (Famorca)


RECER. Espai reclòs per protegir-se del vent.

Aquest és sols un xicotet exemple d'algunes construccions de pedra en sec fetes fa molts anys i que encara avuí es mantenen en peu fent front al pas del temps. El més curiós i sorprenent de tot és que, sense emprar cap tipus de lligam, cadascuna de les pedres reposa sobre altres estratàtègicament conferint a la construcció una bellesa encissadora.

4 comentaris:

cpxondo ha dit...

Ie xicon! Canvi del disseny en el bloc. No sabia que les casupes de pedra de es deien així. Jo les de la solana les havia vistes, però mai ho haguera sabut

Mario ha dit...

una aficció
recordar el passat
conéixer la rao
d'alló inesperat

el camp abandonat
la muntanya impresiona
un mon enyorat
que sempre ens emociona

Em pareix genial el que estàs fent, xicon. M'ha emocionat veure que ens agraden coses semblants. Jo ho tenia més amagat, però sempre estem a temps.
Bon Nadal a tu i les teus.

judith ha dit...

Wooow Alvaro! me ficat a llegir el teu blog i m'he passat una vespradeta entretinguda a la volta q didáctica!!!

Molt interants tots els llocs, sobre tot la entrada dels molins del collao, e anat mil vegades i mai m'he decidit a entrar, a la proxima botare la valla.jejeje!

Seguire llegint les teues entrades. Au cacau!

santi ha dit...

Ie Àlvaro, acabe de llegir el comentari de l´ermita de Petracos. I si tens fotos i coses que dir, és una llàstima que no ho publiques. Molta gent no haurà vist mai el meu post, i pot coneixer-la ara per tu. Si tens temps i ganes, publica! :) Hi ha que difondre el que tenim i desconeixem.
I ves calfant, que la Serrella està ahí esperant que apleguem hehe