Tota pedreta fa marge.

Els margenadors són les persones que es dediquen a fer marges o altres construccions de pedra en sec. Generalment, més que una professió, ha estat una més de les múltiples ocupacions que ha tingut la gent del camp en el decurs de la seua activitat. Tot i això, sempre ha hagut a les nostres terres persones que s'han dedicat de forma majoritària a aquesta tasca.[…]
El paisatge de conreu que avui veiem s'ha anat formant al llarg dels anys, a poc a poc, sense deixar constància de qui ha estat l'autor de l'obra ni la data de la seva execució. Cal pensar però, que els abancalaments amb marges de pedra en sec es van començar en temps immemorial, qui sap si pels àrabs o pels primers pobladors cristians desprès de la reconquesta, i han anat creixent fins a mitjans del segle XX

Marnes (Llíber)

Per augmentar la superfície i la qualitat del terreny cultivable, de vegades ha calgut treure pedra i posar terra. A la pedra que es treia calia buscar-li un destí prop del seu origen: en primer lloc, els murs d'abancalament o marges. La que allí no cabia s'amuntegava en marges de gran amplada o a les vores dels bancals. A molts indrets de les nostres comarques s'aprofitava també per a fer una cabana o una barraca per a tenir aixopluc a la finca. En definitiva aquest procés ha donat com a resultat un paisatge al que la mà de l'home li ha donat forma. […]

Marges en la Font de la Mata (Gata)

Els murs d'abancalament (marges), comuns a molt indrets, permeten utilitzar per l'agricultura terrenys amb pendents originals molt pronunciades. Els bancals resultants d'una transformació en terrasses aprofiten millor l'aigua de la pluja i eviten el perill d'erosió. D'altra banda, l'espai que es perd és inferior al dels abancalaments fets amb ribassos o espones. Aquest tipus de construcció abunda fins i tot a llocs on ha estat necessari portar la pedra de fora.
Una paret de bancal és un mur de contenció de terres, per tant està sotmesa a la pressió que exerceix sobre ella la terra que aguanta. De les seues proporcions adequades i de la correcta construcció dependrà la seua estabilitat.
El mur ha de ser més ample a la seva base que a la coronació, donant-li així una inclinació que fa que el centre de gravetat quede més endins i sigui més difícil de bolcar. El parament interior ha de existir, no cal tenir cura d'una perfecta alineació de les pedres però és necessari que queden ben assentades per aconseguir donar màxima estabilitat al conjunt. […]
Els marges de pedra seca tenen el gran avantatge sobre altres construccions de ser més elàstics i permeables. Les acumulacions d'aigua són els pirncipals enemics d'aquestes construccions, però la pedra en sec permet un drenatge fàcil de l'aigua sobrant i absorbeix les petites sobre-pressions degut a la seua elasticitat. […]
Per facilitar l'accés d'uns bancals a altres es feien unes rampes d'accés, denominades habitualment pujadors, per on podia passar una cavalleria amb la corresponent càrrega. De vegades, quan el desnivell no era molt gran, era una part del bancal la que es deixava en rampa i servia d'accés per anar pujant o baixant en ziga-zaga, tal i com veiem en la fotografia.

Bancals amb baixada en ziga-zaga. (Tàrbena)

Per facilitar l'accés de les persones d'un bancal a l'altre de forma més ràpida es feien unes escaletes a la pròpia paret, també anomenades saltadors. Es solien fer amb lloses grans que sortiren aproximadament un pam de la paret, per tan el seu us no era adequat per persones que no tingueren una certa agilitat. De vegades es feien encaixades a la pròpia paret, amb esglaons fets amb grans pedres planes, resultant així molt més segures.

Escales dels bancals de Pedro l'Almàrsera. (Pinos)

Font: Julio Monfort i Tena.