La Casa Nova de Calp.

Façana principal. (Fa molts anys.)

Tot i que no es pot fixar amb certesa la data de construcció per no existir documents notarials que ho certifiquen es pensa que fou edificada, probablement, a finals del segle XVII o principis del XVIII. Al estar situada en un enclavat paisatgístic que domina la major part del terme municipal de Calp, i per les seves característiques, ens fa pensar que al segle XVII encara pogué resistir a algun dels últims atacs pirates.

Aspecte abans de començar l'última reforma.

Lateral de la vivenda.

El més segur és que els primers pobladors i impulsors de la construcció foren la distingida familia noble dels Abargues aragonesos, quan Catalunya encara pertanyia al Regne d'Aragó. Es tracta d’una edificació que respon a la típica masia fortificada, però més pròpia de la zona de Catalunya que la d’ací ja que en ella no apareix el típic riurau. A més, a Catalunya, existeixen un bon nombre de masies que comparteixen la mateixa denominació de "casa nova" en referència a una edificació substitutòria d’altra o amb un emplaçament diferent. El testimoni escrit més llunyà en el temps sobre aquesta titularitat ens l’ofereix el botànic Cavanilles en les seves Observacions publicades al 1792 quan, expressament, senyala que la Casa Nova pertany al Don José Feliu Ivars (de 37 anys d’edat).

Vistes en perspectiva de la Casa Nova.

Pati interior.

En la Casa Nova s’integren las zones de vivenda i treball: cup, almàssera, corrals i cavalleries. Consta d’un cos principal compacte de planta rectangular, tres altures i coberta a dos nevades, amb els buits extrems de la primera planta transformats en balcons plans enreixats. A l’edificació principal se li adossen per la cara posterior una sèrie de cossos creant dos patis, un exterior i un altre interior que articulen la vivenda amb les zones de treball. Els materials emprats son els tradicionals, en general pedra i mamposteria amb mescla. Destaquen, en la façana, el voladís corregut de pedra tosca i el matacà sobre la porta d’accés.

Vista que presentava el matacà sobre la porta principal

Estat actual del matacà i voladis corregut de tosca.

Si les pedres d’aquesta casa parlaren, ens contarien nombroses històries que quedaran ocultes en la seva anatomia atemporal, crònica de segles, d’homes i circumstàncies. Ens parlarien dels viatges que feia ma uelo a Calp (baixava a peu des de Benissa) quan als anys 50 treballava allí segant blat i ordi, i dormia sobre la palla de les cambres de dalt. I riuríem també, si poguérem vore al "Tio Pepe el caser", llançar la canterella sobre el marge quan li van canviar l'aigua per vi un calorós estiu d’aquells anys.

Aljub al lateral de la casa.

Finestra

A dia d’avuí, la Casa Nova torna a fer honor al seu nom i està essent restaurada (amb pocs diners, tot s’ha de dir) per l’Ajuntament de Calp i Conselleria per albergar una extensió universitària. Tant de bo la casa continue guardant eixa imponent imatge que no deixa indiferent al visitant.

Estat de les reformes.