La casa del Tros dels Marins

Les cases de tros benissenques del segle XVIII són la conseqüència de molts factors històrics, els quals van atorgar una major importància de l’agricultura en detriment de la ramaderia. Sense l’amenaça d’invasions marítimes, amb l'especialització en la producció i amb una orientació comercial per als excedents, els propietaris de la terra (generalment, encara descendents dels primers pobladors cristians del segle XIII) acometen, a poc a poc, les anomenades “rompudes dels erms”: els antics corrals s’aprofiten per a la construcció de cases, s’exploten els camps i comencen a habitar-se, com a “cases de tros” amb una arquitectura ben peculiar, senzilla, sòbria i funcional.

Façana principal

És el cas de la Casa del Tros dels Marins (primera meitat del s. XVIII), a la partida de Benimarraig, que aprofita una peça arquitectònica preexistent de planta, quasi bé quadrada, a partir de la qual s’adapten els elements constructius i la manera de concebre l’arquitectura de la casa. L'emplaçament està fet en una vessant del terreny orientada al sud que permet un desenvolupament longitudinal dels murs de càrrega paral·lels a les línes topogràfiques del terreny, amb una ampla i favorable exposició solar dels espais de treball domèstic.

Part est de la casa

Es tracta d’una vivenda de dues nevades resolta en dues plantes a més del corral ramader format per un espai únic d’una crugia i el cercat ras. La considerable ocupació destinada a les cavalleries d’aquesta casa posa de manifest l’existència d’una important quantitat d’animals de feina i el seu lligam amb la creixent empenta de les rompudes de les terres vinculades a la vivenda.

Entrada al cercat ras.

Entrada al corral cobert.

Amb el pas del anys, les ampliacions de la vivenda van donant resposta a les creixents necessitats d'adaptació de l'espai per a les produccions agràries, trencant així la marcada geometria del cos principal de la casa i del corral. Un exemple d'aquesta ampliació és la incorporació del riurau porticat. Es tracta de la construcció d'annexes independents; nevades a la vessant contraposada al cos principal com a solució als problemes d'espai de la casa preexistent donats per les activitats domèstiques ( com el forn que es veu en la fotografia) o per a la capacitat d'enmagatzemantge.

Forn de coure pa al riurau.

Ja entrat el segle XIX, la creixent especialització en la producció de la pansa en els trossos condicionarà la introducció d'un nou tipus d'arquitectura. Apareixen els riuraus i els sequers. Són llargues nevades perforades on els buits responen dimensionalment al pas dels canyisos del raïm, permetent l'adequada ventilació alhora que es protegeixen de la rosada nocturna o de la pluja.

Ulls del riurau de dalt.

En el cas de la casa del Tros dels Marins apareixen dos riuraus (un gran de vuit ulls i l'altre més xicotet de cinc) vinculats a la producció de la pansa, aïllats de l'habitatge, amb orientació sud i disposats paral·lelament, de forma escalonada i amb eres independents.

Lateral riurau de dalt

Rirurau de dalt

Desaparegudes les condicions per a les quals varen ser fetes les cases de Tros, als anys seixanta, unes s'han esborrat, altres han estat durament trasformades i d'altres sols queden, per poc de temps, les runes, les restes del naufragi d'un món rural, complex i difícil, desaparegut definitivament per sempre.

Riurau de baix.

Font: Antoni Banyuls i Pérez / Joan Pastor i Crespo.

Les cases de Tros a Benissa. Article publicat a la revista Canelobre nº 49.