dilluns, 11 d’octubre del 2010

El safareig.

Safareig de Santa Anna.

Per a aquesta entrada, he reproduit les linies que el Benissenc Bernat Capó escriu en els llibres del Costumari Valencià. Ningú millor que ell ens podria donar una definició d'aquesta construcció rural tan present als pobles de la Marina.

“El safareig, per si hi ha algú que no ho sap, és un receptacle de parets d’obra i de forma quasi sempre rectangular – un petit estany - que té moltes utilitats, entre les quals destaca rentar la roba. I d’això mateix parlarem ara. De safareigs, en tenim de casolans, que mai no poden faltar a la caseta de camp, sempre al costat del pou, i de públics, construïts pels municipis al costat d’una font i dels quals tenia cura el safaretger, la missió del qual era canviar-ne l’aigua adesiara perquè les dones pogueren anar a fer la safaretjada, després que a casa hagueren fet la bugada, que és l’operació de posar allò que es vol rentar en lleixiu.

Safareig casolà.

La major part dels safareigs tenien – encara se’n pot veure algun, en bon ús, que compleix la seua finalitat en alguns llogarets- una gran porxada per donar ombra a les dones. Avui en dia, amb excepcions, aquesta arquitectura s’ha enfondrat perquè les mestresses generalment ja no han d’eixir de casa per rentar [...] al safareig amb la feixuga càrrega del cabàs amb bugada,que unes portaven al cap, mitjançant una rodella de draps anomenada capçana, i d’altres al maluc.

Safareig i font d'Orxelles.

Els safareigs públics han significat per a les dones allò que les barberies han estat per als homes, és a dir, que al voltant de les pedres del safareig s’explicaven les notícies pobletanes, portant a col·lació tot allò que feia al cas, [...] fins al punt que al llarg dels anys, i atesa la força del costum, es creà la locució fer safareig, que designa el lloc o rogle on es parlen xafarderies i també s’emprà quan es vol referir a un conjunt de crits, al soroll.

Safareig del Pou d d'avall,

[...]

Avui, llevat d’uns pocs casos, els safareig públic ha desaparegut per manca d’activitat. És un record del passat. Perquè no s’oblide aquesta arrel nostra, alguns ajuntaments s’han dedicat a reconstruir-los i a conservar-los com a monuments d’un altre temps."

Safareig de Nússols.

Font: Costumari Valencià: coses de poble.

Edicions del Bullent, S.L.1992

Autor: Bernat Capó i Garcia.

2 comentaris:

cpxondo ha dit...

Història viva del nostre poble!

garrotipadur ha dit...

xé àlvar a vore quan reprens l'activitat al blog,vinga,ànim!