divendres, 4 de setembre del 2009

La Font de la Mata (Gata)


La Font de la Mata

Esta font es situa a recer de dos soques de mata centenàries (pistacea lentiscus) que es retorcen entre una paret calissa. Es pensa que aquest llentiscle és dels més vells del país, tot i que en varies ocasions ha estat en greu perill de desaparèixer a causa de les flames o la tala d’alguna de les seves rames. La importància d’aquest arbust és tal que ha donat nom a la Font.

Llentiscle (pistacea lentiscus)

El naixement s'alimenta d'una aportació d'aigua constant que ni tan sols en les sequeres més cruels mai no ha deixat de fluir. Per ací passa l'assagador de Gata a Dénia i , per tant, aquest fou un lloc per abeurar i sestejar el ramat. L'aigua d'aquesta font també servia per a regar. Un conducte subterrani la portava a la bassa que encara es conserva al bancal de baix i permetia rentar la roba i probablament banyar-se a l'estiu.

Conducte cap a la bassa del bancal de baix.

El brollador està protegit per una falsa volta de pedres carejades situades a nivell de superfície. Per accedir-hi cal baixar uns graons que descendeixen 2,30 metres fins al bassal d'aigua. De les parets manen filets d'aigua que convergeixen en el pou, el qual fa una fondària de 1,30 metres. La referència més antiga que trobem d'aquesta font és de Cavanilles, s.XVIII i 1735 a l'Amollonament del Marquesat, a Dènia però segurament el seu origen és musulmà.
Al voltant de la Font hi han unes pedres de dimensions considerables que possiblement hagen caigut per la força que les arrels de la mata fan sobre la roca on creix. També podem veure que algunes d’aquestes pedres fan ara de taula i seient per als que s’acosten a gaudir del paratge mentre que altres foren tallades i polides a mode de abeurador.

Abeuradors.

La Casa de la Font de la Mata, o de la familia dels Xaparrundos, ( meitat del s. XIX) correspon a una explotació de certa envergadura, centrada en la producció de pansa verge. Es a dir, pansa el.laborada sense el procés d'escalada i per aixó assecada al sòl. El conjunt està format per una gran casa amb diverses dependències que hores d'ara han perdut les cobertes de teula i està assolada en gran part. L'obra general dels edificis és la maçoneria comuna de blocs calcaris carejats i travats amb morter de calç. Al sud i a l'est de la casa, un conjunt de murets atalussats i disposats paral.lelament, correspondrien als secadors de pansa. També al sud, entre els murets damunt esmentats i la casa, es conserva un fornet per escaldar el raim.


Casa dels Xaparrundos.

Enfront la façana principal trobem un aljub bastant ben conservat i de dimensions considerables que fa pensar que era omplit de l'aigua que brollava de la Font.


Aljub.

Font: Revista “El Llaüt” núm 25.

4 comentaris:

garrotipadur ha dit...

molt interessant l'informació que dones i no coneixia apenes dades de la font de la mata.

adéu i promte començem la temporada de senderisme,t'animes?

Anònim ha dit...

La casa de la mata que anomena l'article s'anomena a Gata la casa dels Xaparrundos, malnom de la familia propietaria.

Per cert, enhorabona pel blog.

Xavi Tro

Álvaro ha dit...

Gràcies Xavi ! Ara mateix li canvi el nom.

Speaker ha dit...

Hola Àlvaro,

Enhorabona pel blog! Hi he entrat per casualitat i mira, he passat una bona estona. La vostra comarca és preciosa.

Hi ha blog un sobre pobles valencians abandonats que crec que potser t'agrade, si no el coneixes ja.

Salut!