Casa al carrer Sant Joan. Benissa.
Batedor al carrer Desamparats.
Aquesta paraula –batedor- és un dels mots més característics del parlar de Benissa, encara que també és propi de Calp, Senija, Teulada i Poble nou. A la resta de la Marina trobem els geosinònims portal (et) i banquet. I, com a curiositat lingüística, cal afegir que aquest mot és emprat també al poble de Caspe (Aragò) amb el mateix significat que ací...
La majoria de portalades de les cases del Carrer Sant Domènech, Carrer la Puríssima i també les més velles del l’Avinguda País Valencià de Benissa, tenen el batedor de pedra viva. Afortunadament, aquest ha anat conservant-se tot i haver-se fet canvis en l’empissat de les vivendes.
Moltes de les portes de les entrades a la cases són altes i amples i, tant en el batedor com al interior de la vivenda, solien tindre uns carrils de pedra viva ben definits que donaven pas a les rodes del carro fins a la quadra. Avui en dia son molt poques (n’he contat cinc tot i que que segur que hi alguna més ) les que encara conserven, al batedor, els carrils que es feien en la pedra per a facilitar la entrada del carro.
En alguns casos observem que s' han tapat les marques dels carrils amb formigó. Segurament degut al desús en el que han caigut i també per evitar l’entrada de rosegadors a l’habitatge.
Carrils tapats amb formigó.
Altre element comú a totes aquelles cases que albergaven els carruatges eren les cantoneres, també de pedra viva, que es disposaven a cadascun dels extrems del batedor. Tant aquestes cantoneres com les que posaven en els carrers més transitats tenien la finalitat d’evitar que els carros, en girar, toparen en les parets de les cases.
Pedra cantonera al carrer Sant Joan.
Casa en construcció que ha mantés el batedor.
Passejant pel poble, càmera en mà, he anat fixant-me en la quantitat de cases que encara conserven un element comú en aquelles que són més antigues; el batedor de pedra viva.
El batedor és l'element de les cases que delimita la vorera amb l'entrada de la vivenda. Normalment solien estar elevats pam i mig del terra però aquells que eren lloc de pas dels carruatges a penes feien uns centímetres d'alçària.
El batedor és l'element de les cases que delimita la vorera amb l'entrada de la vivenda. Normalment solien estar elevats pam i mig del terra però aquells que eren lloc de pas dels carruatges a penes feien uns centímetres d'alçària.
Aquesta paraula –batedor- és un dels mots més característics del parlar de Benissa, encara que també és propi de Calp, Senija, Teulada i Poble nou. A la resta de la Marina trobem els geosinònims portal (et) i banquet. I, com a curiositat lingüística, cal afegir que aquest mot és emprat també al poble de Caspe (Aragò) amb el mateix significat que ací...
La majoria de portalades de les cases del Carrer Sant Domènech, Carrer la Puríssima i també les més velles del l’Avinguda País Valencià de Benissa, tenen el batedor de pedra viva. Afortunadament, aquest ha anat conservant-se tot i haver-se fet canvis en l’empissat de les vivendes.
Portalada a l'Avinguda País Valencià.
Moltes de les portes de les entrades a la cases són altes i amples i, tant en el batedor com al interior de la vivenda, solien tindre uns carrils de pedra viva ben definits que donaven pas a les rodes del carro fins a la quadra. Avui en dia son molt poques (n’he contat cinc tot i que que segur que hi alguna més ) les que encara conserven, al batedor, els carrils que es feien en la pedra per a facilitar la entrada del carro.
Batedor, cantorneres i carrils.
Detall dels carrils i les cantoneres en pedra viva.
En alguns casos observem que s' han tapat les marques dels carrils amb formigó. Segurament degut al desús en el que han caigut i també per evitar l’entrada de rosegadors a l’habitatge.
Carrils tapats amb formigó.
Altre element comú a totes aquelles cases que albergaven els carruatges eren les cantoneres, també de pedra viva, que es disposaven a cadascun dels extrems del batedor. Tant aquestes cantoneres com les que posaven en els carrers més transitats tenien la finalitat d’evitar que els carros, en girar, toparen en les parets de les cases.
Casa-solar dels Ivars del Povil i Torres Ordunya. (S. XVI-XVIII)
Detall de les cantoneres.
Catonera al carrer; a la plaça.
El batedor: paraula Benissera que no s’ha de perdre; element arquitectònic que hem de conservar.
4 comentaris:
Es curiós això del poble d'Aragó, perquè no està dins de la franja ponent. Hi haurà que investigar això perquè és.
Sí que és curiós, sí... En esta pàgina vaig trobar una mena de vocabulari Caspolí. Voràs que també empren la paraula boira, entre altres.
http://gatopardo.blogia.com/2005/120301-asi-se-habla-en-caspe-a-d-.php
Saluut !
és curiós el cas de casp però jo pense que a lo millor antigament perteneixia a la franja de ponent,qui sap.
A Monòver(valls del vinalopó) a la vorera li diuen penya i no sé si també ho anomenaran incloent el batedor
Enhorabona per aquesta pàgina...m´alegra saber que hi ha més gent jove interesada per el nostre patrimoni cultural...pensava que era una rareta...una salutació des de el nort de la comarca.
Publica un comentari a l'entrada