La volta cònica: sense trampa ni cartó.

Refugi del Tio Frare. (Finestrat)

Aquest tipus de cubrició és poc comú en els refugis que podem trobar a la Marina, tot i que la vorem en alguns casos aïllats. Aquesta tècnica és més fácil trobar-la en alguns pous i neveres, com és el cas de la Nevera de Dalt d’Alcalà.

Cúpula vista des de l'exterior. La nevera d'Alcalà.

S'utilitza tant en construccions de planta circular com de planta quadrangular. D'origen arcaic, aquest tipus estructural presenta grans avantatges com l'absència d'empentes laterals, la desaparició de flexions, la construcció sense motlles i la possibilitat d'obertura per la part de dalt sense alterar l'estat tensional.

Part trasera del refigi del Tio Frare.

Sembla impossible, però tota aquesta quantitat de pedres estan soltes, sense cap argamassa que les unisca. El secret està en la superposició de filades concèntriques de radi cada vegada menor, de manera que van tancant l'espai a mesura que s'aproximen entre elles. Per aquesta raó se les anomena, també, voltes per aproximació o avançament de filades. S'utilitzen pedres planes que es coloquen amb un cert desnivell cap a l'exterior per tal d'escopir l'aigua de pluja. Aquestes pedres s'aparellen, normalment, sense treballar llevat d'aquelles que formen part dels llocs més delicats com la cantonada, el brancal o la llinda. El tancament de la coberta es resol, habitualment, amb una llosa grossa – que en el cas dels refugis permitia d'apartar-la per a facilitar l’eixida de fums o la ventilació- i pedruscall.

Nevera d'Alcalà. Detall del tancament de la cúpula. (des del interior)

És sabut que en alguns casos solen estar coronades per un mantell de lliris blaus, les arrels dels quals formen una xarxa que subjecta la terra damunt el preduscall alhora que absorbeix l'aigua de pluja.

Aljub del pi de Gandia. (Lleus)