Els molins del Collao

Els molins del Collao són unes construccions aïllades, cilíndriques, més altes que amples, que s’alcen sobre els sòl natural del tossal. Cadascuna d’aquestes tres construccions està bastida en pedra viva carejada en alguns casos, travada amb morter de calç configurant un mur d’uns 1’5 m d’amplària. La porta, d’arquitrau, presenta una orientació sudoest, des d’on s’accedia a la planta baixa. D’ací arranca una escala de planta semicircular feta amb graons de pedra picada. Per ella s'accedia a la cambreta, ara perduda, i de la que resten las marques de l'embigatge que la sustentava així amb algunes lloses de pedra travades amb algeps que formarien el seu pis. A l'extrem superior s'ubica l'últim pis on hi serien la maquinària i les moles. Aquest pis superior està sustentat per una volta de blocs més o menys plans disposts radialment, que foren travats amb morter de calç. Aquesta volta és arrematada per un arc de mig punt de les mateixes característiques constructives que la volta. A la superficie inferior de la volta es conserva un enlluit d'algeps i el forat de forma quadrangular per on queia la farina des del pis superior fins a la cambreta. El basament exterior del mur presenta un petit cintell de la mateixa obra del molí que donaria consistència a l'estructura. El sector nord del mur exterior presenta un arrebossament de morter de calç. Sobre el mur exterior del molí, tot rodant el seu perimetre, es localitzen nou forats per lligar les antenes. En l'arquitrau de la porta apareix gravada la data de construcció del molí, "año 1850". Al pis superior n'hi ha obertes dues finestres, una sobre la porta i una latra oposada, amb dues però amb arquitrau de pedra exterior i arquet de paredat interior. També en aquest pis s'ubica un petit esmariet quadrangular empotrat, a l'inici de l'escala, i un altre espai buidat en el mur de forma allargada vertical que suposem relacionat amb la maquinària del molí A la planta baixa es conserva, baix de l'escala, un esmari en forma de capelleta. Sobre l'enlluit de calç de la paret de la planta baixa es conserven grafitis.
Dins d’un molí de vent el principal espai de treball és el pis superior, on s'ubicava la maquinària que fei moure les moles i aquestes mateixes. A més a més estava la planta baixa que s'utilitzaria com espai per emmagatzemar el gra i la farina. A banda d'aquests dos espais, estava la cambreta que eventualment podria ser usada com dormitori i dipòsit dels estris del molí.
Aquest molí, com la resta dels molins del Collao, es situa sobre un tossalet de roca calissa des d’on es divisa Benissa a l'est i sudest i la plana de Xaló al Ponent. El paissatge o entorn dels molins del Collao, pot ser definit com de muntanya amb importants zones abancalades per al conreu i actualment abandonades.
A Benissa, a més dels molins del Collao, tenim també el Molí de Montserrat, a la partida del Fantatxat, tot i que el seu estat de conservació es lamentable. A la resta de la Marina podem localitzar altres exemples de molins de vent amb una estructura semblant, com ara són els situats al terme de Pedreguer, els del Montgó a Xàbia, el Molí de March a Benitatxell, el Moli de Conna a Teulà i el de la platja del Molinet a Calp.
Font: Jaume Buigues i Vila / Joaquim Bolufer Marqués.