La Torre del Gerro.

La Torre del Gerro. Les Rotes, Xàbia.

La torre del Gerro es troba al sud del municipi de Dénia, fitant amb Xàbia, cap al final de la carretera de les Rotes. Es tracta d'una torre amb una posició privilegiada, des de la que es pot controlar pràctiament tot el trànsit marítim del Golf de València. L'accès a aquest paratge s'ha de fer caminant, tot i que és possible acostar-s'hi en cotxe fins a uns 300m per una pista empolada que atravessa l'urbanització on es troba.

La Torre des del camí d'accés.

La torre, d'estil renaixentista i construida probablement al segle XVII, és una de les edificacions més singualars de la costa. Consta d'un cos troncocònic dividit en dos parts. Les dues entrades de la torre estan bastant elevades del nivell de terra (uns 2m) i al capdamunt de cadascuna hi ha un matacà de pedra tosca. Segurament s'accedia a la fortificació fent ús d'una escala que en qualsevol moment es podia retirar per evitar l'asedi. Una vegada dins es pot pujar a les plantes superiors , ajudats per una corda però amb dificultat, a través d'un estret forat. En la part que dona a la costa vegem l'escut d'armes de Carles V.

El seu nom, gerro, li ve per la forma de gerra o pitxer que té. La seva funció era la vigilància de la costa per anticipar possibles atacts berberiscs de l'època.

El Batedor.

Casa al carrer Sant Joan. Benissa.

Passejant pel poble, càmera en mà, he anat fixant-me en la quantitat de cases que encara conserven un element comú en aquelles que són més antigues; el batedor de pedra viva.
El batedor és l'element de les cases que delimita la vorera amb l'entrada de la vivenda. Normalment solien estar elevats pam i mig del terra però aquells que eren lloc de pas dels carruatges a penes feien uns centímetres d'alçària.

Batedor al carrer Desamparats.

Aquesta paraula –batedor- és un dels mots més característics del parlar de Benissa, encara que també és propi de Calp, Senija, Teulada i Poble nou. A la resta de la Marina trobem els geosinònims portal (et) i banquet. I, com a curiositat lingüística, cal afegir que aquest mot és emprat també al poble de Caspe (Aragò) amb el mateix significat que ací...
La majoria de portalades de les cases del Carrer Sant Domènech, Carrer la Puríssima i també les més velles del l’Avinguda País Valencià de Benissa, tenen el batedor de pedra viva. Afortunadament, aquest ha anat conservant-se tot i haver-se fet canvis en l’empissat de les vivendes.

Portalada a l'Avinguda País Valencià.

Moltes de les portes de les entrades a la cases són altes i amples i, tant en el batedor com al interior de la vivenda, solien tindre uns carrils de pedra viva ben definits que donaven pas a les rodes del carro fins a la quadra. Avui en dia son molt poques (n’he contat cinc tot i que que segur que hi alguna més ) les que encara conserven, al batedor, els carrils que es feien en la pedra per a facilitar la entrada del carro.

Batedor, cantorneres i carrils.

Detall dels carrils i les cantoneres en pedra viva.

En alguns casos observem que s' han tapat les marques dels carrils amb formigó. Segurament degut al desús en el que han caigut i també per evitar l’entrada de rosegadors a l’habitatge.

Carrils tapats amb formigó.

Altre element comú a totes aquelles cases que albergaven els carruatges eren les cantoneres, també de pedra viva, que es disposaven a cadascun dels extrems del batedor. Tant aquestes cantoneres com les que posaven en els carrers més transitats tenien la finalitat d’evitar que els carros, en girar, toparen en les parets de les cases.

Casa-solar dels Ivars del Povil i Torres Ordunya. (S. XVI-XVIII)

Detall de les cantoneres.

Catonera al carrer; a la plaça.

Pedra cantonera al carrer Sant Joan.

El batedor: paraula Benissera que no s’ha de perdre; element arquitectònic que hem de conservar.

Casa en construcció que ha mantés el batedor.