dijous, 1 d’octubre del 2009

El Castellet de Castell de Castells.


Castellet de la Serrella s. XIII

El castellet del Castell de Castells o també conegut com el Castell de la Serrella s’alça a 1050 metres d’altitud sobre una posició rocosa de difícil accés anomenada Penya del Castellet. De d’aquest paratge es controla la unió de la Vall de Guadalest i la Vall de Castell de Castells.

Torre principal al capdamunt de la penya.

Tant el castell com la població, ambdós d’origen musulmà, van pertànyer a Al-Azraq fins que Jaume I els va reconquerir al 1254. Uns anys més tard, al 1290 va prendre posició del lloc Bernat de Sarrià, i posteriorment va passar a mans de l’Ordre de Calatrava constituïnt-se la Encomanda del Castell de Castells. El decret d’expulsió del 1609 va provocar en aquest lloc alçaments i revoltes fins que varen ser sufocades en la Batalla del Plà de Petracos. Fins eixe moment, els moriscos posseïen 170 cases en la localitat. La repoblació es va realitzar amb cristians mallorquins. El castell degué quedar abandonat molt prompte després de la Reconquesta.



Restes de la muralla.

Son escasses les restes que han quedat fins avui, entre elles els llenços de les muralles semi enderrocats i la part inferior d’algunes torres, destacant la major, que corona la muntanya. Tot i això encara es poden distingir dos recintes; un al capdamunt amb la torre principal i l’altre sobre la zona rocosa. Cal destacar la torre-aljub que, tal i com vegem en les fotografies, encara té la capacitat d’enmagatzemar aigua.

Vistes de la torre-aljub.


Inerior de l'aljub amb aigua.

L’estat del castell és ruïnós però roman sota la protecció de la Declaració genèrica del Decret de 22 d’Abril del 1949 i la Llei 16/1985 sobre el Patrimoni Històric Espanyol.